Les lesions en jugadors/es de bàsquet, tots sabem que són inevitables. Sempre que es practica qualsevol esport el cos està exposat a les lesions. Però jo com entrenadora, i mare, em pregunto: És possible prevenir-les? Estudis recents diuen que és molt important fer estiraments, tant abans de començar, com a l’acabar. Potser, la majoria d’entrenadors han perdut una mica aquest costum. Els estiraments, no tenen llavors, la rellevància que deurien tenir.

Jo penso, que és important preparar el cos abans de fer un esforç. Durant l’entrenament, el cos realitza una sèrie d’esforços… El cos pateix! Doncs, valdria la pena quedar una mica abans i que els jugadors realitzin els estiraments adequats, depenent el tipus d’entrenament que es farà posteriorment i tenint en compte l’edat dels nens/es.

Les lesions de jugadors de menys edat, cada cop són més nombroses. Nens de 12/13 anys es trenquen els lligaments creuats del genoll, menisc… Aquestes patologies, abans passaven quan un jugador era més gran. Per aquesta raó, entre d’altres, és imprescindible preparar el nostre cos.

La meva experiència: jo tinc una filla que es va lesionar amb dotze anys. Un any més tard, ja l’havien operat. Quan a una nena amb aquesta edat un metge li diu: no pots jugar a bàsquet, no surtis a passejar, res d’esport, anar amb bicicleta… Res!

Llavors,comença una lluita tant per la nena, com per la família. Part de la gent del club, on portaves tota la vida, comença a oblidar-se de que la jugadora està patint tant físicament com mentalment. Sort, que tot acaba…

A partir d’aquest moment, passes pàgina: trobes altres companyes, altres amistats… Recolzament. Finalment, diré com a mare i entrenadora, que és essencial recolzar i donar ànims a la persona que pateix aquesta o d’altres lesions. Davant aquestes situacions, tots hem de reflexionar i dir-nos.. el nen/a deixa de jugar, però no deixa de formar part de l’equip, i sobretot… segueix sent una persona!

Rosa Carrillo
Entrenadora Cadet Femení i Col·laboradora de l’Escola de Bàsquet