A la vida si no et poses objectius pertanys als objectius d’un altre i vas a remolc del que els altres esperen de tu.
Tot just fa un any el meu entrenador em va portar a una xerrada de Xesco Espar amb alguns companys d’equip i el primer que ens va dir a la xerrada -i ens ho va fer apuntar- va ser aquesta frase. Tot i que el públic era molt divers i aquesta frase pot anar orientada a qualsevol àmbit de la vida d’una persona, a mi el subconscient m’ho fa veure tot amb forma de pilota de bàsquet.
Moltes vegades, i sobretot quan comencen les temporades, els entrenadors o jugadors somiem amb sortir al partit i solucionar-ho tot com per art de màgia, com un triple a l’últim segon, però no som conscients de la feina que hi ha darrere. Estem tots d’acord que la feina de l’entrenador és aprofitar l’experiència i els coneixements que ha acumulat al llarg dels anys i transmetre-ho als jugadors, però tot això és un esforç no gaire útil si no sabem on volem arribar, és a dir com volem que els jugadors siguin al final de la temporada.
Siguem ambiciosos amb aquesta meta i situem-la fora de la nostra zona de confort i, sobretot, fora de la dels jugadors; després només ens caldrà organitzar metes o fites més petites -detalls en els gestos tècnics o conceptes senzills- que ens permetin anar saltant d’una fita a la següent fins arribar a l’objectiu final.
Per exemple, si vull que els meus jugadors defensin millor al jugador amb pilota, els hi demanaré que utilitzin les mans, que estiguin amb el nas a prop de la pilota, que tinguin les cames flexionades, que siguin ambiciosos, que si volen fer punts que robin pilotes per córrer al contraatac i ficar una entrada fàcil!
Si els hi expliquem tot això en un sol exercici o un sol entrenament, sabran defensar com jo vull el mateix dia? Els hi donem una setmana sencera, ja haurem aconseguit que defensin bé? Recordeu que entrenem més coses, no estarem tot el mes fent defensa! Quant temps trigarem a defensar bé si els entrenadors no tenim clar l’ordre dels conceptes o el més important, no ens hem aturat a pensar quins conceptes ens calen per arribar a l’objectiu final?
I si ara expliquem cada concepte a mesura que els nostres jugadors van assumint cada hàbit. Per exemple, si al final de la setmana -per dir un període de temps- aconseguim que els jugadors estiguin sempre amb el nas a prop de la pilota, podrem saltar al següent concepte i explicar’ls-hi que ara que estan tan a prop han d’estar flexionats o preparats per poder reaccionar amb temps. I un cop ja estan allà i aconsegueixen aguantar al seu rival durant quatre o cinc bots, i si els hi expliquem que poden fer que el rival es giri només posant la mà al davant de la pilota, així donarà l’esquena a la nostra cistella i als seus companys! Ara ja tenim defensors amb iniciativa i els rivals buscaran pasar-la, a explicar com robar pases!
Sé que tots aquests conceptes a priori semblen molt fàcils, però algú té un equip sencer que els faci absolutament sempre? Crec que si fem també partíceps als jugadors d’aquests objectius, si compartim aquestes metes amb ells o si ens aturem un minut a preguntar’ls-hi quines són les fites per arribar a l’objectiu que els hi posem, entendran el que els hi volem ensenyar i sabran si milloren com a jugadors o si en canvi segueixen a la línia de sortida mentre els seus companys estan a meitat de la cursa.
És només un exemple simple, però crec que si ens aturem cinc minuts en pensar on volem arribar, podrem preparar els entrenaments i la temporada d’una manera més efectiva.
Francesc Delgado
Entrenador del Junior B Femení
