ALBERT DENUC
D’ençà que vaig agafar el meu primer equip que és en el que estic actualment, sempre he tingut la preferència per ensenyar-los a jugar de forma més col·lectiva que individual, òbviament sense oblidar la qualitat individual dels jugadors, però donar preferència al joc en equip. Gràcies a això, vam tindre molts bons resultats a la primera fase, queda’n en primera posició.
Però quedar primers de grup no son tot alegries, donat que això volia dir que ens tocaria estar a un grup més fort i així ha estat.
La meva sorpresa ha estat que m’he trobat amb equips, no de gran nivell, sinó, amb equips que depenen de la valia d’alguns jugadors.
No són equips superiors a nosaltres, el que m’he trobat són equips que compten amb 3 ó 4 jugadors amb un nivell superior a la resta i que són ells els que guanyen i que sense ells, segurament l’equip no tindrà el mateix nivell. Són nens superiors a la resta de companys. És per això que em faig la pregunta que si és millor formar els nens de forma individualista o més en equip.
La meva opinió és molt clara, penso que els nens en aquesta categoria, tenen que entendre que han de jugar en equip, que han de gaudir del basquet, per donar més continuïtat a tot l’equip i no dependre del talent d’un o més jugadors, i que tots tinguin les mateixes oportunitats, donat a tots els jugadors el mateix protagonisme dins la dinàmica de l’equip. Intentar que tots els jugadors es sentin importants i necessaris dins l’equip pot ajudar a millorar el seu rendiment de joc, augmentar el seu esforç, la seva confiança i la seva autoestima.
El treball ben organitzat en equip ajuda també en la defensa, podem integrar amb més facilitat el concepte d’ajudes defensives i que es comuniquin entre ells, a l’hora de fer un balanç defensiu.
Crec també, des de la meva opinió, que si potenciem l’individualisme a l’equip, no podem assegurar que tots els jugadors tinguin el mateix bon domini de la pilota, ni bona mecànica de tir, ja que el joc dependria sempre dels jugadors més fort.
Un sol jugador per molt bo que sigui mai podrà guanyar un partit, sempre necessitarà la feina i l’esforç dels deu companys d’equip.
Crec que si no fomentem una bona dinàmica de joc en equip, podem arribar a tindre conflictes entre els jugadors, davant les derrotes, ja que tendirien a buscar culpables entre ells.
Hem de tenir molt clar que quan l’equip guanya, guanyem tots, i quan l’equip perd, perdem tots.
Jo resumiria la meva opinió amb una frase:
«CONSEGUIR BUENOS JUGADORES ES FÁCIL. CONSEGUIR QUE JUEGUEN JUNTOS ES LA PARTE MAS DIFÍCIL» Casey Stengel.
Albert Denuc Compte
Entrenador Mini D i Col·laborador Escola de Bàsquet
