JONNY SEIDI
Fa uns dies circulava per les xarxes socials un vídeo d’una baralla entre dos pares d’un equip de nens infantils.
Aquest vídeo, a part d’impactar-me em va fer decidir escriure sobre aquest tema: els pares a l’esport.
De ben segur que no ens serà difícil trobar un pavelló un cap de setmana qualsevol i veure diferents pares des de les grades o, inclús, a peu de pista, donant tot tipus de directrius als nens com: “passa, corre, tira, bota” i en el pitjor dels casos insults cap als arbitres, critiques als companys del seus fills i fins i tot episodis vergonyosos com el vídeo esmentat anteriorment.
Tampoc ens costarà imaginar la “típica” imatge al cotxe, direcció al partit, on se’ls hi diu als nens què han de fer a la pista i com ho han de fer. També després del partit dir-los què no han fet bé, perquè no han fet allò o perquè no han fet allò altre…
A vegades, ens costa sentir un “disfruta, passa’t-ho bé, esforça’t tot el que puguis..” o al acabar el partit preguntes tals com: has gaudit?, t’has esforça’t tot el que podies?”
Estic convençut que absolutament totes les paraules que se’ls hi diu són per ajudar o perquè es creu que el nen no està donant tot el que podria. Jo personalment, penso que és una equivocació, que aquell jugador ja té un entrenador que li dóna directrius i que inclús, ell mateix és conscient moltes vegades d’allò que podria haver fet millor, i com ho ha de fer la pròxima vegada. Però tot i així, ho faci millor o pitjor, l’entrenador és l’encarregat de corregir si és necessari.
Algú s’ha preguntat que potser aquella directriu que es dona des de la grada o previ al partit és totalment contraria al que demana l’entrenador des de la banqueta? És aquí, doncs, on posem el nen en un compromís envers uns i altres.
Per acabar us deixo un video molt interessant d’una entrevista a la psicòloga esportiva Patricia Ramírez que parla sobre el tema tractat:
Video.
Jo demanaré a aquests pares de l’esport que gaudeixin de com juguen els seus fills, de com s’equivoquen, de com maduren jugant a l’esport que els hi agrada, de com milloren i de com disfruten. I, sobretot els animo a animar, que animin molt perquè així segur que els ajuden.
Jonny Seidi
Entrenador del Mini A i Pre-Infantil Femení
