Anna Benedicto

Tots aquells qui saben què és el bàsquet sabran que és un esport d’equip, en canvi, no tothom sap què comporta ser-ho.

Considero que el concepte d’equip és un dels valors més enriquidors que podem aconseguir en aquest esport i, per aquest mateix motiu, em d’aprofitar-ho. Un equip podríem comparar-lo amb un gran puzle i, per tant, cada jugador serà una peça. Amb això faig referència a què cadascun d’ells ha de saber que és una part de l’equip i que ha d’aportar la seva porció; ja sigui anotant, defensant, animant als companys… Si un d’ells no ho fa, veurem el trencaclosques incomplert.

A tots ens encanta veure com una banqueta s’alça sencera per celebrar una cistella decisiva, com l’equip celebra una victòria, com un jugador pot donar ànims a un altre… Però com s’aconsegueix això?

Primer de tot s’ha d’inculcar l’actitud d’equip tant dins com fora la pista. Està clar que entre jugadors uns s’avenen més que altres, però com la vida mateixa, el que cal evitar és la formació de “grupets”. Han de tenir clar que, tot i que puguin tenir millor relació amb alguns, tots són un.

Fent referència a que tots són un vull posar èmfasi al fet de “fer pinya”. Un equip no només està pels aspectes positius sinó també pels negatius. Qualsevol membre de l’equip ha de sentir-se recolzat, sabent que si alguna cosa no surt bé tindrà als seus companys darrere que li faran un cop de mà. I de fora a dins, el que tan comunament podem veure en un equip com una abraçada, dins la pista ho podem veure transformat en una palmada a l’esquena.

Finalment, però no menys important, considero de gran importància en categories de formació el fet d’aplaudir la feina ben feta. Ja sigui un entrenament o un partit, que s’aplaudeixin, que es diguin entre ells que s’ha realitzat una bona feina o que xoquin les mans. En aquest aspecte “tot s’hi val”.

En conclusió, l’equip es basa en un aprenentatge conjunt sense que ningú quedi pel camí. L’objectiu serà anar construint i creixent com a equip i polir tot allò que perjudiqui al grup. D’aquesta manera tot allò que tant ens agrada veure pel televisor, equips professionals etc. Podrem veure-ho en els nostres equips de formació.

Anna Benedicto

Entrenadora del Mini B Femení

/por
,

Entrevista Sandra Nuez, entrenadora premini femení i escola de bàsquet

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Vaig començar a formar part d’aquest club com a jugadora fa 14 anys, quan el club on jugava (Aris) es va fusionar amb el Club Bàsquet Mollet per falta de jugadors. Al poc temps, vaig començar a formar part de la plantilla d’entrenadors que hi havia al club. Tot i acabar marxant com jugadora al Club Bàsquet Parets per falta d’equip, vaig continuar formant part de la plantilla d’entrenadors del club. Actualment, estic entrenant el Premini femení i l’Escola. També duc a terme les estadístiques dels dos sèniors masculins quan juguen a casa.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Que gaudeixo. M’agrada el bàsquet, i tot i estar retirada com a jugadora, com a entrenadora el segueixo gaudint. I m’atreveixo a dir que el gaudeixo més ara com a entrenadora que abans com a jugadora, ja que hi ha molts aspectes que no tenim en compte fins que no som entrenadors.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Per mi són els valors. No podem oblidar que els entrenadors, igual que els mestres i pares, i tots aquells adults que formen part d’una petita estona amb l’infant, estan formant part de la seva educació.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: He trobat una segona família.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolístic?
R: Crec que el CB Mollet és un dels clubs de referència del Vallès Oriental, i tot i la trajectòria històrica del Club, mostrem ambició per tenir un bàsquet formatiu cada dia més sòlid, i això és la base sobre la qual es pot tenir un club amb aspiracions de futur.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Una responsabilitat més gran. Com a jugador, bàsicament et preocupes per millorar i que les coses et surtin bé de manera més individual. Com a entrenador ens hem de preocupar tant individualment per cada nen, com globalment per tot l’equip. Per això hem de conèixer als jugadors que tenim i juntament treure el millor de cadascun. Els ajudem a millorar i que s’ajudin a millorar entre ells, a resoldre els conflictes que tenen (no sempre relacionats amb el bàsquet), i els intentem inculcar el màxim de valors possibles.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: En tot! Tenim responsabilitat directa sobre tots els nens que estan al nostre càrrec. Com a entrenadors, formem tant a jugadors com a persones.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: No crec que fer equip sigui només un moment post-entrenament o post-partit. Penso que qualsevol moment és un bon moment per treballar això. Sobretot allò que fem fora del nostre horari de bàsquet. Com per exemple, marxar de torneig, anar de colònies (les estades, Salou..), fer un berenar després de l’entrament celebrant algun aniversari, l’amic invisible, i més coses. El meu equip, després dels partits o entrenaments, estira amb l’acompanyament dels entrenadors, aprofitem per conversar i fer bromes. Però remarco que no només ho fem al post-entrenament/partit.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Crec que les dues poden ser feixugues. Depèn molt dels infants i del grup. Podem trobar equips amb molt bona actitud on el que costa més és ensenyar la tècnica, i equips que tenen tècnica i cal que suem per inculcar una bona actitud. Tot i així, crec que les dues van lligades i es poden ensenyar juntes.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que tinguin paciència, els aprenentatges són lents, en el bàsquet i en qualsevol altre cosa. Si volem que el nen/a assoleixi bé allò que li estem ensenyant, cal que siguem pacients i constants. Que no tinguin vergonya en preguntar tot allò que necessitin, ja que per molts anys que portis com a entrenador, és una cosa que cal seguir fent si volem millorar.

Sandra Nuez
Entrenadora PreMini Femení  i de l’Escola.

/por

El C.B.Mollet amb la Marató de tv3. Junts sumem més!

Video CB Mollet La Marato TV3Aquest Diumenge 18 de Desembre serà la Marató de TV3. Des del Club estem intentant col·laborar en totes aquelles iniciatives que tinguin un rerafons social. I sens dubte que aquesta és una d’elles.

Per aquest motiu, Dissabte 17 a la tarda es cobrarà simbólicament l’entrada a 1€ per veure els partits del Sènior B i Sènior A Masculí. Tota la recaptació anirà destinada íntegrament a la 25º edició de la Marató de TV3.

 

A la mitja part del partit del Sènior EBA farem un sorteig d’un obsequi entre totes les butlletes venudes.

A més de la col·laboració econòmica, farem un muntatge fotogràfic perque el publiquin a la WEB de TV3 i ens inscriguin oficialment dintre de les entitats que han participat.

Per aquest motiu, durant aquesta setmana tots els Equips es faran un selfie amb els Jugadors o Jugadores i l’Entrenador. D’aquesta manera podrem fer un collage col·lectiu.

Moltes gràcies!

/por
,

Entrevista Oscar Recio, coordinador C.B.Mollet

Pregunta: Quan vas començar i quines són les teves funcions al club?
Resposta: Aquesta és la meva quarta temporada al club i ara mateix formo part del cos tècnic del sènior B masculí i de la coordinació del club juntament amb Darwin Iglésies i Mario Fernández.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Per mi el més important és que el club funcioni el millor possible i que tots el que componem el bàsquet Mollet gaudeixi de la seva tasca dins el club.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Crec que el més important ha de ser la formació de les persones en valors a través de la pràctica de l’esport i ser capaços de gaudir-ho.

P: Al C.B. Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: He trobat una gran família. Un munt d’amics que et fan la vida més amena.

P: Què representa per tu el C.B. Mollet dins del panorama basquetbolìstic?
R: Per mi es un dels clubs més importants de Catalunya i un referent en el bàsquet del vallès oriental.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Una gran responsabilitat, perquè has de respondre per varies persones. Quan ets jugador normalment penses en tu mateix.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Com he dit abans en la de respondre en moltes situacions pels teus jugadors, en defensar els interessos d’un col·lectiu.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Depèn molt de l’edat del jugador, jo crec que és bàsica la comunicació amb el jugador, parlar de coses que no solament siguin bàsquet, interessar-te per les seves inquietuds.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Per mi inculcar l’actitud perquè es una part que el jugador no li dóna massa importància, el jugador el que vol és jugar a bàsquet i la tècnica és una part que entra en els seus plans d’aprenentatge.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que es prenguin amb molta passió aquest meravellós esport, que pensin que cada dia s’ha d’aprendre tant dels altres entrenadors com dels jugadors.

Oscar Recio
Staff tècnic sènior B masculí
Coordinador C.B. Mollet

/por

Àlex Terés, Xavi Costa i Mario Fernández campions d’espanya

El passat Dissabte 7 de Gener la Selecció Catalana Infantil Masculina es proclamava a Huelva Campiona d’Espanya per 56-52 vers la Comunitat de Madrid després de quatre anys de domini d’aquesta última.

La totalitat dels components de l’Staff Tècnic està compost per Personal del Club. L’Àlex Terés (Seleccionador i Entrenador del nostre Sènior EBA), Xavi Costa (Entrenador Ajudant i Jugador del Primer Equip) i Mario Fernández (Entrenador Ajudant i Gerent del Club).

En declaracions a la Web del C.B.Mollet, tots tres es mostraven plenament satisfets per la feina realitzada i la fita aconseguida.

L’Àlex Terés destaca “Ha estat una experiència inoblidable. Hem tingut el privilegi d’entrenar uns nanos que, tal com els hi vam dir, han prestigiat el bàsquet català amb el seu joc i a les seves famílies amb el seu comportament. Poder ademés guanyar l’or ha estat posar-hi un final immillorable“.

D’altra banda, Xavi Costa remarca “Des de l’inici, els jugadors van saber entendre la filosofia de joc que se’ls demanava, i durant tot el campionat vàrem mostrar un bàsquet molt ràpid i alegre, amb molta solidaritat en el passi i valentia en atac. Hem estat fidels a aquesta filosofia independentment de l’equip que teníem al davant i això ens ha portat a aconseguir l’or“.

Mario Fernández posava en valor la importància de formar un equip “Ha estat un procés llarg d’onze mesos en els quals ens hem hagut d’adaptar a moltes variables. Però per sobre de tot estem contents perque d’una Selecció hem aconseguit formar un veritable equip. I aquest record perdurarà per sempre“.

/por

JORGE “PITU” RODRIGUEZ

El hecho transcurrió un 15 de febrero de 2004 a las 16:00 horas, jugábamos contra nuestro máximo rival, el San Gervasio. Siempre me acordaré de las horas previas por los nervios y la impaciencia de que no iba a llegar.

Recuerdo que me levanté muy pronto. Me costó mucho dormir a causa de la presión que yo mismo me había creado. Luego, me fui a las pistas a practicar un poco ¨a ver si así me relajo¨, pensé, pero aquello solo sirvió para que me acrecentaran las ganas de disputar dicho partido. Apenas comí nada ese día, tenía como algo dentro que solo quería jugar y jugar para quitarme dicha presión, pero mereció la pena esperar.

Recuerdo que me peine con una cresta (que llegaba al techo) y sin más dilación, me dirigí hacia el pabellón para disputar el partido. Al llegar allí, me di cuenta de que algunos de mis compañeros sentían nervios al igual que yo. Tuvimos la charla previa y mis compañeros y yo, empezamos a calentar, como de costumbre. No me entraba prácticamente nada y pensé ¨hoy no es mi día¨, pero no fue para nada lo que después pasó.

Fue un día mágico, tiraba de 6.25 m me entraba, tiraba sin ángulo y entraba. Recuerdo que solo falle 3 o 4 tiros en todo el partido. A parte de la satisfacción de conseguir la victoria, ya fue lo máximo enterarme de que había anotado 32pts. Lo primero que pensé al acabar fue: necesito comer. Me sentía prácticamente sin fuerzas, lo había dejado todo en la pista. La gente que visualizó el partido, se quedó boquiabierta del trabajo que había realizado en pista y mi porcentaje de acierto.

Ese fue de los mejores días que he pasado en el ámbito basquetbolístico.

Jorge “Pitu” Rodríguez

Entrenador Infantil B Masculí i Escola de Bàsquet

/por

Oscar Recio

Mi escrito va dirigido a deportistas y personas que influyen en la práctica de un deporte maravilloso como es el nuestro, el ¨ba-lon-ces-to¨, y que conste que no es un escrito moralista, nada más lejos de la realidad, mi única intención es la de expresar una opinión.

Muchos son los valores y aptitudes que debería tener una persona a la hora de practicar un deporte de grupo como es este, y el respeto creo que es un valor muy importante, aunque no es el único, sí considero que merece la pena hablar de él.

Tal como su propia definición indica, el respeto es la consideración con que se trata a una persona o una cosa por alguna cualidad, situación o circunstancia que las determina y que lleva a acatar lo que dice o establece o a no causarle ofensa o perjuicio. Dentro del deporte el respeto por y entre las personas que lo componen, jugadores, entrenadores, colectivo arbitral, padres, etc…, es lo que nos compete.

No siempre estamos de acuerdo con las decisiones que se toman, ya sean por parte de los entrenadores, a la hora de hacer cambios o de dirigir un equipo; por parte de los jugadores, en el momento de hacer una acción en un entrenamiento o partido, ya sea por un compañero de equipo o por un rival o por el cambio que realiza el entrenador; por parte de los árbitros,que no siempre se está de acuerdo con sus decisiones; por parte de los padres entender que lo que debe ser más importante es la formación de sus hijos y no creer que el entrenador esta en contra de mi hijo o que el arbitro quiere fastidiarlo, y muchas más son las situaciones que pueden dar lugar a momentos de tensión, en las que si fueramos capaces de respetarnos (aceptar una decisión aunque no estemos de acuerdo del todo con ella) nos haría mucho más fácil la práctica de este deporte.

Por ello deberíamos tener presente estas premisas:

Ríe, pero no de los demás.

Exprésate sin hacer daño con tus opiniones.

Se fuerte, pero no humilles a otros.

Puedes pensar distinto, los demás también.

Espera de los demás lo que eres capaz de dar.

Ten en cuenta las ideas de los compañeros.

Observa a tus semejantes pero no critiques.

Todos pensamos que tenemos la razón, esto nos hace sentir que las decisiones de los demás son erróneas, y puede ser así, pero debiéramos ser capaces de ponernos en el lugar de la otra persona.

Por todo esto es por lo que pienso que si el respeto estuviera siempre presente entre todas las personas que formamos parte de este deporte, haría que el baloncesto funcionara mucho mejor.

Oscar Recio
Staff Tècnic Sènior B Masculí
Coordinador C.B.Mollet

/por