He escollit aquest tema, com entrenar un equip curt de jugadors, ja que actualment això és una realitat que tenim en alguns equips del nostre club (no només passa al nostre, ja que durant la lliga ho hem vist en altres equips), un dels quals en sóc l’entrenadora.

Aquest any el Premini femení, que va acabar la temporada passada amb 10 jugadores, va començar aquesta nova amb només 7, una de les quals va ser fitxada la setmana abans de començar lliga. Aquest equip ja portava un any de rodatge jugant partits, i les famílies, jugadors i club va decidir que preferien arriscar i sortir a jugar amb només 7 jugadores que no pas esperar fins la fase regular i veure si s’apuntaven més.

En aquest escrit vull ressaltar els aspectes positius de tenir un equip curt, ja que és una realitat que pateixen més equips i que crec que s’ha d’afrontar de manera positiva, tot i que al setembre tots pensàvem que això no sortiria bé.

No hem d’oblidar que estem a una fase formativa; el fet de tenir un equip curt, fa que cada jugadora tingui més correccions basquetbolístiques, que gairebé no hi hagi cap moment d’espera en els entrenaments, que sempre tinguem material necessari (si volem fer bot amb dos pilotes, pilotes tennis, globus…) i que les nenes juguin més en els partits. I això ens dóna pas a que l’aprenentatge sigui més ràpid i efectiu. Som dues entrenadores i una madrina del sènior femení que ve gairebé cada dilluns ajudar-nos. Tres entrenadores per set nenes fa que els entrenaments siguin molt dinàmics, amb correccions molt seguides.

I si parlem de valors, podem dir que n‘estem treballant molts. La responsabilitat d’aquest equip és molt gran; som poques, i per tant el compromís de les nenes i les famílies és molt gran, tant en els entrenaments com en els partits. Les nenes han demanat a les seves companyes de l’escola que vinguin a entrenar per veure si els agrada i es volen apuntar. Entre tots estem intentant que aquest equip surti endavant! Nenes més grans venen un dia a la setmana ajudar-nos; d’aquesta manera, podem aprendre d’altres equips que tenen més rodatge. Sabem que encara que guanyem un partit, per falta de jugadores no ens els donaran, però els lluitem igualment i aprenem que allò més important és com fem les coses a la pista de bàsquet.

A dia d’avui, ja som 9 jugadores a l’equip! Tenim dues noves incorporacions que encara que tinguin menys rodatge a les pistes, ja formen part de la nostra petita família.

Per concloure, vull comentar que un dels aspectes que les entrenadores d’aquest equip veiem més important es crear un sentiment i uns llaços entre les jugadores. Que les nenes s’ho passin bé juntes i que vulguin venir entrenar i als partits amb un somriure. Que estiguin motivades a fer qualsevol proposta que faci el club o l’entrenador (estades, Salou, torneigs…). Amb això no volem dir que deixem el bàsquet a segona plana, sinó que hem de ser capaces de treballar tots aquests aspectes. Sabem que això no és fàcil, ja que són molts els aspectes que hem de tractar en un equip curt i poc consolidat, però si vam ser valentes per sortit a una lliga amb només 7 fitxes, segur que podrem afrontar aquest gran repte totes juntes.

Sandra Nuez
Entrenadora PreMini Femení i de l’Escola.

Quan una persona es decideix a ser entrenador ha de tindre en compte que, durant la seva vida com a tal, ha de ser competent en una sèrie de matèries. Amb això, no vull dir que ha de ser expert en cada una de les matèries que comentaré a continuació, sinó que en la mesura del possible, ha de conèixer-les i intentar aplicar-les en el seu dia a dia com a entrenador.

Primerament, un entrenador ha de ser un PROFESSOR i ha de ser competent en matèria pedagògica; ha de dominar les estratègies conductuals, ser capaç de planificar períodes d’aprenentatge, controlar de manera eficaç els mètodes d’ensenyament, saber avaluar, corregir i proposar elements de millora i construir processos d’aprenentatge eficients.

Per altre banda, un entrenador ha de ser un EDUCADOR, és a dir, ha de ser competent socialment i en valors. Ha de respectar i fer-se respectar, entendre la responsabilitat que comporta ser entrenador, dominar les tècniques de dinàmiques de grup, respectar als arbitres i les normes del joc, ser capaç de formar persones a més de jugador, i ja per últim, ha de tenir el compromís ètic necessari per ser entrenador.

Un tècnic, ha de ser també un PSICÒLEG, i saber i conèixer la motivació dels nostres jugadors, ja que dintre d’un mateix equip, hi hauran moltes i molt diverses motivacions, ja què podrem trobar: jugadors amb interessos i experiències molt diferents, com també trobarem jugadors amb capacitats i habilitats molt desiguals entre els diferents membres de l’equip.

Un preparador, igual que en el casos anterior, hauria de ser ESPECIALISTA EN TÈCNICA I TÀCTICA; dominar els elements tècnics, conèixer el joc ofensiu i defensiu, ser capaç de fer progressar tant individualment al jugador com a l’equip i ja per últim, saber observar el joc i ser capaç de proposar millores constant en cada moment.

Un entrenador també ha de ser un bon LÍDER, i això es una tasca molt important i difícil que hem de desenvolupar cada dia. Només es pot exercir el lideratge de manera efectiva en un esport col•lectiu si aquest influeix en el meu comportament per fer-me més competitiu, per aquest motiu, hem de saber i aplicar un seguit d’aspectes que des de el meu punt de vista son els següents; modificar, educar, escoltar, delegar, inspirar, unir, recompensar…

Si volem ser bons líders d’un grup de rendiment, hem de ser bons GESTORS, per tal de ser capaços de convertir les paraules en accions per convèncer a través del discurs de la visió que tenim. Es per això, que tenim que ser competents en els aspectes següents; saber gestionar els recursos dels que disposem, dominar les relacions que es generen en un equip, tenir dots d’autoritat, lideratge i coherència, saber dirigir partits i competir dignament, prendre amb freqüència bones decisions i estar capacitat per treballar en equip en pro d’un objectiu col•lectiu.

Un entrenador, també hauria de ser un bon ALUMNE, ja que d’aquesta forma, estarà disposat a aprendre dels demés, serà actiu en la recerca de formació permanent, desenvoluparà la capacitat d’aprendre per descobriment, participarà en la investigació individual i grupal per la millora i ja per últim, ha de generar i estudiar d’innovació per tal que es millori el joc.

Ja per finalitzar, m’agradaria tan sols esmentar, altres cares que ha de tenir un bon entrenador. Des de el meu punt de vista, aquestes potser no són tan importants com les comentades anteriorment, però sí que s’hauria de tindre un mínim de coneixements per tal de ser el mes competent possible amb els diferents equips que ens hi toqui dirigir cada temporada, aquests són els de ; FISIOTERAPEUTA, PREPARADOR FÍSIC, DIPLOMÀTIC, DETECTIU I ACTOR.

Alberto López


Entrenador Pre-Mini A Masculí


Entrenador ajudant Sènior A Masculí

Porto 25 anys d’entrenador de bàsquet. Alguns anys d’aquests he portat bàsquet masculí, però sempre combinat amb femení. Tots i cada un d’aquests anys he portat equips femenins. Des de Lliga-2 fins Pre-mini, jugant ascensos, descensos, Campionats de Catalunya de totes les categories. Nivells A, B, C i D. Coordinador o Director Tècnic a la gran majoria d’aquests anys. És per això que crec que puc opinar sobre el problema principal del nostre esport de noies.

Abans, fa uns anyets, hi havien bastants clubs que treballaven la cantera, feien un treball des d’escola fins sènior, per poder jugar a les millors categories i tenir una continuïtat al club perquè les seves jugadores poguessin estar des de pre-mini fins sènior al mateix club. Les lligues preferents eren molt competitives, a on cada any fins a 6 o 7 equips podien competir per estar en posicions de Campionats de Catalunya. Les Inter-territorials eren d’un nivell excel·lent, on tenies partits duríssims i desplaçaments on sabies que tenies que estar molt bé per poder portar-te la victòria.

Tot això ha canviat. Tot això l’hem perdut.

A dia d’avui, molt pocs clubs són els que es dediquen a treballar i formar. Molt pocs els que es preocupen per treure una cantera pròpia. Molts els que es dediquen a “fitxar”. Que és fitxar?

Recordo un pare que m’explicava que li va dir a algun d’aquests clubs que si la nena tenia que pagar quota, com podien dir que la volien fitxar?? Fitxar seria si li paguessin una fitxa mensual per jugar.

Tothom té la necessitat d’anar a buscar lo que te l’altre, per poder completar els seus equips, per manca de treball al seu club. Pocs són els que treballen i molts el que van a “fitxar”. Alguns de forma compulsiva, que canvien 5 o 6 jugadores de cada equip, cada any. Ara serà de les 5 que entrin, però en un parell d’anys serà de les 5 que surtin. Llavors ja no hi haurà remeï. Jugadora desmotivada, mal treballada i poc futurible per excés de decepció.

Si hi ha tants equips que fitxen, i tant pocs que treballen, ja no hi ha on buscar. Ja cada vegada hi ha menys nivell. I és feina de tots nosaltres de recuperar lo perdut.

Pares que tinguin clar que la nena te que estar al seu entorn. Que tinguin un bon entrenador/a, un grup bonic de vestidor i una categoria competitiva. Això és tot lo que es necessita per què una jugadora es desenvolupi. Ja serà gran per jugar i trobar el seu espai a preferent o seniors d’alt nivell. Ja la buscaran, tranquils.

Crec que formo part d’un club que te aquesta paciència. Que la tindrà. Que posarà a disposició dels pares les tres coses bàsiques que he nomenat.

Promocionem els clubs de cantera i posem les eines per que les jugadores es desenvolupin al nostre entorn.

Tornem a ser aquell bàsquet femení potent que vam ser abans i que es tornin a veure els pavellons plens de bones jugadores sigui quina sigui la categoria. Tots guanyarem.

Visca el bàsquet femení!!

David Rodríguez
Entrenador Junior A Femení

Aquests últims anys la paraula innovació se sent en quasi tots els àmbits, a les escoles, als hospitals, a les grans i petites empreses dels diferents sectors, i també, com no, en el món de l’esport, a on aquesta innovació va més encaminada a generar productes que puguin millorar el rendiment de jugadors i entrenadors, així com també productes que puguin ser atractius per a l’espectador.

Tota aquesta innovació però, té més a veure amb l’esport professional i/o d’elit, samarretes amb microcàmeres incorporades, programes que analitzen el metabolisme dels jugadors, aplicacions pel cos tècnic, pels espectadors, etc.

Però a nivell de formació per a jugadors i jugadores que comencen a gaudir de l’esport, o per a entrenadors que porten equips de categories base o de menys nivell, hi ha innovació?

Jo no sabria dir si és ben bé innovació o no, doncs darrerament s’ha fet un ús molt elevat d’aquesta paraula i poder a qualsevol cosa ja li posem innovació. Innovació implica la creació d’alguna cosa nova i posar-la en valor. Des dels clubs més modestos, no crec que econòmicament es puguin dur a terme algunes iniciatives molt innovadores, que altres entitats o clubs professionals sí que hi poden arribar. Però tot i així, crec que hi ha coses que sí que ens poden ajudar a millorar, tot i no ser idees noves, sí que aporten aspectes nous i positius tant a jugadors, entrenadors i a d’altres persones relacionades amb l’esport.

Si parlem dels clubs de bàsquet en general i del Mollet en particular, en aquests darrers anys s’han realitzat algunes iniciatives que han estat noves i considero que han aportat un valor afegit, ja què poden ajudar a millorar jugadors, entrenadors i la relació de comunicació entre les diferents persones que conformen el club.

Per exemple, el fet de tenir una càmera penjada al sostre que permet gravar els partits, tant en pista petita com en pista gran, com a entrenadora m’agrada i ho trobo molt positiu, perquè a l’enregistrar els partits puc tranquil·lament analitzar aquelles accions que no he acabat de gestionar bé i les que en canvi han donat un bon resultat, i no només els partits, Per què no analitzar els entrenaments?

Fer-ho permet veure amb calma els punts forts i febles dels jugadors, poder personalitzar més el treball amb cadascun d’ells i veure si els conceptes treballats s’estan assolint. I per altra banda i, el que em sembla més interessant, és que el propi jugador es pugui veure i es pugui analitzar a ell mateix. Això sí, falta en ocasions el temps per poder-ho fer, però de vegades pot ser més productiu fer un visionat amb l’equip i sacrificar una estona d’entrenament.

L’any passat ens van proposar des de coordinació assistir a entrenaments d’altres equips del club. Aquesta iniciativa em sembla molt interessant doncs pots veure altres maneres d’entrenar, des de dins, i pots comentar amb l’altre entrenador aquells aspectes en els que veus discrepàncies en les actuacions. En la mateixa línia, fer taules rodones on comencem parlant del bot i acabem parlant si formem o competim. Al final iniciatives d’aquest tipus generen converses de bàsquet a partir de les quals pots anar millorant com a entrenador.

Un altre aspecte que ens ajuda als entrenadors a millorar i que considero que té un valor afegit és el fet de poder comptar amb un preparador físic i un fisioterapeuta a les categories de formació. Doncs en moltes ocasions com a entrenadora em trobo que un jugador, per exemple, no executa bé el salt o la carrera, però no sé com acabar de definir el treball en aquests aspectes. És aquí on aquests professionals ens poden donar un cop de mà, per millorar el jugador i, alhora, ampliar els coneixements dels entrenadors.

Hi ha un gran volum d’iniciatives que s’han realitzat en altres clubs o entitats que també considero innovadores i interessants, per exemple activitats d’integració amb grups de persones amb discapacitat tant física com intel·lectual, de tal manera que es treballen diferents valors a través de jocs i competicions.

Una altra iniciativa que em sembla molt interessant és la que realitza una fundació, organitzant un campus a on els participants descobreixen el bàsquet des de diferents perspectives, no només en la pràctica de l’esport en sí, sinó també altres aspectes relacionats, com realitzant cròniques esportives, organitzant torneigs, tècniques d’entrenament, etc.

En definitiva, crec que és important anar generant iniciatives, poder no seran innovadores del tot, però comporten canvis a nivell de club, per petits que siguin ajuden a millorar o almenys et donen l’opció de millorar i anar evolucionant.

Creieu que podem fer altres coses al club innovadores?

A mi, per exemple, m’agradaria que el club creés la BASQUETECA del CB Mollet, un espai amb molts llibres, vídeos, revistes i articles de bàsquet per poder tenir tota la informació que pugui necessitar i treure noves idees a l’abast.

Anna Porta
Entrenadora Infantil Femení